La Fiscalia s’oposa a investigar la Mesa del Parlament per la ILP de la independència

La Fiscalia Superior de Catalunya s’ha oposat al fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) investigui les querelles i denúncies de Vox i CS contra la presidenta del Parlament, Anna Erra, i dos membres independentistes més de la Mesa per admetre a tràmit una Iniciativa Legislativa POpular (ILP) per declarar la independència.

Segons han informat a Efe fonts jurídiques, el ministeri públic ha rebutjat en un informe que l’admissió a tràmit de la ILP per declarar la independència de Catalunya constitueixi delicte, com mantenen Vox i Cs.

El grup parlamentari de Vox es va querellar al febrer passat davant el TSJC contra la presidenta del Parlament i membres de Junts i la CUP a la Mesa per admetre a tràmit la iniciativa que demanava que es declarés la independència de Catalunya, seguint l’estela de l’octubre del 2017.

La ILP, presentada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI), va ser admesa a tràmit per la Mesa del Parlament gràcies als tres vots a favor de Junts i la CUP, amb la negativa del PSC-Units i l’abstenció d’ERC i malgrat comptar amb l’informe en contra del lletrat Xavier Muro.

En el seu informe, Muro, que és secretari de la comissió de control de la ILP, argumentava que la iniciativa “no se cenyeix a l’àmbit estricte de les competències de la Generalitat” i “no busca la fonamentació en la Constitució o l’Estatut, ja que pretén aprovar una declaració d’independència, establint un procediment a aquest efecte”.

Per això, Vox sol·licitava en la seva querella que es prengués declaració a Muro en qualitat de testimoni, i que cités els tres querellats -la presidenta del Parlament de la passada legislatura, Anna Erra, Aurora Madaula (JxCat) i Carles Riera (CUP)- en qualitat d’investigats.

La formació d’extrema dreta considerava “palmàriament inconstitucional” l’admissió a tràmit de la iniciativa i, per tant, creia que la Mesa del Parlament “tenia l’obligació legal d’inadmetre a tràmit la Iniciativa Legislativa Popular controvertida”.

Paral·lelament, Cs, que després de les eleccions del 12-M ja no té representació al Parlament, va denunciar davant la pròpia Fiscalia Superior de Catalunya Erra, Madaula i Riera per prevaricació i desobediència per l’admissió a tràmit d’aquesta ILP, en considerar que amb això es van vulnerar les pròpies funcions de la Mesa, l’Estatut i la Constitució.

En la seva denúncia, Cs sostenia que el Tribunal Constitucional ja va deixar clar en el cas de l’expresidenta Carme Forcadell que “les meses de les Cambres estan facultades per inadmetre a tràmit les propostes o proposicions presentades pels grups parlamentaris la contradicció dels quals amb el Dret o inconstitucionalitat sigui palmària i evident, sense que això suposi cap infracció del dret fonamental dels parlamentaris”.